Teories de l'aprenentatge

Les teories de l'aprenentatge pretenen descriure els processos mitjançant els quals tant els éssers humans, com els animals aprenen. Nombrosos psicòlegs i pedagogs han aportat sengles teories en la matèria.

Les diverses teories ajuden a comprendre, predir i controlar el comportament humà, elaborant al seu torn estratègies d'aprenentatge i tractant d'explicar com els subjectes accedeixen al coneixement. El seu objecte d'estudi se centra en l'adquisició de destreses i habilitats en el raonament i en l'adquisició de conceptes.

L'estudi de les teories de l'aprenentatge; d'una banda ens proporcionen un vocabulari i una armadura conceptual per interpretar diversos casos d'aprenentatge. D'altra banda ens suggereixen on buscar solucions per als problemes pràctics; encara que elles no ens donen solucions, però dirigeixen la nostra atenció cap a certes variables que són fonamentals per trobar la solució. (De la Mora, 1979)

Gairebé totes les teories tenen una base filosòfica-psicològica, han pogut ser adaptades, per aconseguir imitar les seves tendències en el camp pedagògic, podent així traslladar-les a l'aula, i posant en pràctica. (Baggini, 2008).

Segons Lakatos (1978), una teoria és millor que una altra quan reuneix aquestes condicions:

• Aconsegueix una disminució de contingut empíric pel que fa a la teoria anterior, és a dir, prediu fets que aquella no predeia.
• Explica amb el mateix o més èxit tot allò que la teoria anterior explicava.
• Aconsegueix corroborar empíricament almenys una part del seu excés de contingut.

Segons De la Mora (1979) les funcions de les teories de l'aprenentatge són:

• Realitzar una anàlisi més profunda sobre alguns dels aspectes d'aprenentatge més dignes de ser investigats.
• Resumir una gran quantitat de coneixements sobre les lleis de l'aprenentatge en un espai relativament curt.
• Explicar en forma creativa “què” és l'aprenentatge i “per què” actua com ho fa. Busquen proporcionar una comprensió bàsica sobre l'aprenentatge.

Per tant, el que caracteritza una bona teoria en la terminologia és la seva capacitat per predir i incorporar nous fets, front aquelles altres teories que es limiten a explorar el ja conegut. Un programa pot ser progressiu teòricament quan realitza prediccions noves encara que no siguin corroborades o empíricament quan corrobora a alguna de les prediccions. Un programa progressiu pot deixar de ser-ho quan esgota la seva capacitat predictiva i es mostra incapaç d'estendre's cap a nous dominis si aconsegueix fer noves prediccions parcialment corroborades.

Lakatos (1978) pensa que una nova teoria s'imposarà sobre una altra vigent, quan a més d'explicar tots els fets rellevants que aquesta explicava, s'enfronti amb èxit a algunes de les anomalies de les quals la teoria anterior no podrà tenir en compte.

Les teories de l'aprenentatge conformen un variat conjunt de marcs teòrics que sovint comparteixen aspectes i qüestions o fins i tot, suposen postulats absolutament contradictoris.